#Espais

La renaturalització del pati de Som Escola part de la necessitat de transformar l’espai exterior del centre en un lloc que responga a les necessitats de la comunitat educativa, incorporant la naturalesa com a element clau per a afavorir l’adaptació al canvi climàtic i millorar el benestar de l’alumnat, el professorat i el veïnat. El projecte concep el pati com un espai educatiu i de convivència que fomenta el joc, el descans i el contacte amb la naturalesa, dissenyat a partir de la participació activa de les persones que l’habiten cada dia.

Durant el curs 2025-2026 desenvolupem, al costat de la comunitat educativa de Som Escola, un procés de diagnòstic i codisseny per a definir col·lectivament el futur del pati. A través de diferents dinàmiques participatives, alumnat, professorat i altres col·lectius del centre van identificar necessitats, van imaginar nous usos i van construir propostes entorn de quatre eixos de treball: naturalesa i adaptació al clima, diversitat de jocs, espais de descans i benestar, i impacte del centre en el seu entorn i el veïnat.

El projecte continua amb el compromís convertir aquestes idees en una realitat durant els pròxims cursos. Més enllà de la transformació física del pati, el procés enforteix la implicació de la comunitat educativa i demostra el valor del disseny col·laboratiu per a crear espais més inclusius i adaptats a les persones.

En col·laboració juntament amb Fent Estudi Coop. V.

Una regeneració urbana per a la consolidació i rehabilitació de l’antiga almàssera de La Artejuela i del seu entorn immediat.

Menjar rajoles? és una instal·lació efímera per al festival Miradors de l’Horta 2025 de Turisme Carraixet. És l’horta és un lloc de producció de fruites, hortalisses i verdures o un espai vacant de producció immobiliària?

La intervenció se situa a Bonrepòs i Mirambell, en una de les parcel·les vacants en contacte amb l’entorn urbà. La proposta convida a reflexionar sobre l’horta com a espai de producció d’aliments enfront de les dinàmiques del mercat immobiliari. La rajola, material tradicional de la zona i símbol de pressió urbanística, s’utilitza per a crear murs, arcs i pilars que brollen com a cultius, representant la tensió entre agricultura i urbanització. És una escenografia mínima que convida a pensar i conversar sobre el valor cultural i natural de l’horta.

En col·laboració juntament amb Piano Piano i Miguel Hernández

L’estudi de viabilitat per a la cooperativa d’habitatges Corriol a València explora la possibilitat de transformar un edifici existent en un projecte residencial col·laboratiu. El projecte proposa habilitar nou unitats de convivència i espais comuns orientats a impulsar una nova forma de vida més comunitària i sostenible.

A més de l’encaix arquitectònic de l’edifici, identificant el seu potencial per a acollir el projecte comunitari, es proporcionen referències d’inspiració i recomanacions perquè el grup puga avançar cap a la mobilització de l’edifici.

L’Agenda Urbana de la Reconstrucció de l’Àrea Funcional d’Utiel, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Xera, Fuenterrobles i Sinarques incorpora un procés de participació dissenyat per a acompanyar la definició, concreció i priorització de les accions estratègiques. El procés ha involucrat a responsables polítics, personal tècnic de l’administració i entitats cíviques mitjançant tres accions participatives orientades a socialitzar l’estratègia, incorporar el coneixement territorial al marc estratègic i fomentar la cooperació intermunicipal a través d’accions transversals.

En col·laboració amb: Crearqció, Institut Valencià de l’Edificació i Mancomunitat Interior Terra del Vi.

Transmetem els aprenentatges obtinguts durant els últims 5 anys vinculats a Corriol, grup impulsor d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, per a facilitar l’avanç del projecte a la ciutat de València des d’una perspectiva inclusiva.

Es realitza un document en el qual s’arreplega una sèrie de reflexions i recomanacions agrupades en 5 temàtiques (gestió de grups, governança, accés al sòl, assequibilitat i articulació amb l’ecosistema) que no pretenen ser un llistat exhaustiu ni únic, sinó una guia per a ajudar a Corriol en la seua trajectòria.

Aquest projecte s’ha desenvolupat dins del PERTE «Ecosistemes d’Habitatge Cooperatiu: Xarxes de col·laboració, innovació i inclusió». Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU a través del PERTE d’economia social i de les cures.

Definim la nostra cartera de serveis entorn de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a partir de l’anàlisi de 21 entitats referents a nivell estatal i internacional. Els serveis oferits per aquestes xarxes, federacions, promotores d’habitatge i professionals entorn d’aquesta modalitat d’accés a l’habitatge són molt diversos però es pot agrupar en serveis de divulgació, d’investigació i formació, d’enfortiment del model, d’activació de la demanda, d’activació de l’oferta, de gestió, jurídics, tècnics-arquitectònics i econòmics financers.

Després d’observar la diversitat del mapa complet i analitzant l’experiència, recursos i context actual de Carpe, es realitza un diagnòstic en el qual es conclou quins són els principals serveis en els quals l’entitat ha de centrar-se per a continuar contribuint a un model que aposta per la desmercantilización de l’habitatge des de la Economia Social.

Aquest projecte s’ha desenvolupat dins del PERTE «Ecosistemes d’Habitatge Cooperatiu: Xarxes de col·laboració, innovació i inclusió». Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU a través del PERTE d’economia social i de les cures.

Implementació de la Xarxa de Refugis Climàtics a la ciutat de València. Es tracta d’una xarxa d’equipaments públics que serveixen com a llocs d’acolliment durant episodis d’alt risc per a la salut per altes temperatures. Són espais que reuneixen les característiques necessàries per a protegir la ciutadania de períodes de calor extrema.

A través de visites i sessions de treball es crea la Xarxa i els seus protocols d’activació. En paral·lel es desenvolupen píndoles de formació als treballadors que paren atenció en els equipaments públics, elements de comunicació i un pla de monitoratge dels Refugis Climàtics.

En col·laboració amb Fent Estudi Coop. V. i Ordinari Work. Amb la coordinació de la Fundació València Clima i Energia.

Treball de camp i estudi tècnic sobre l’habitatge infrautilitzat realitzat a Alzira (València) amb l’objectiu de valorar la implantació de programes de mobilització d’habitatge com la masoveria urbana. Després de la caracterització dels habitatges i la seua propietat, es defineixen propostes enfocades a aprofundir a conéixer la situació del parc edificat per a definir polítiques públiques que permeten la seua mobilització, tant des de l’Administració Pública com entre particulars.

Estudi per a la detecció i activació d’habitatges en desús a la Vall d’Almonacid (Castelló) amb l’objectiu d’atraure a nous pobladors i evitar l’avanç de la despoblació. Després de caracteritzar els habitatges buits del municipi i analitzar casos d’estudi, es proposen diferents vies d’actuació que permeten a l’Administració Local promoure la seua mobilització: des del lloguer tradicional a la masoveria.

“El camino de la almazara” és la proposta guanyadora del CRU VI, que té com a objectiu la consolidació i rehabilitació de l’antiga almàssera de La Artejuela i del seu entorn immediat.

La proposta s’organitza entorn del recorregut que comunica l’almàssera amb el safareig, la bassa i la resta del llogaret. Al llarg d’aquest camí posa en valor les construccions existents i crea xicotetes zones d’estada on descansar o contemplar l’entorn. També recupera l’espai interior de l’almàssera amb el queixal i la premsa moderna, a l’aire lliure.

Es preveu la reutilització dels materials del lloc: teules, fustes o restes de l’almàssera, que s’integraran en el conjunt i acompanyaran al paviment del recorregut.

“El camino de la almazara” és una proposta de mínims, d’incidir només on és necessari. L’objectiu no és alterar l’espai existent, sinó posar-lo en valor i preservar-lo com a espai comunitari.

En colaboració amb Piano Piano Studio i mha_arquitectura

Un conjunt d’elements de mobiliari i dispositius de participació per a recollir la visió de la ciutadania sobre la credibilitat de les dades, el compromís amb la veritat i el periodisme rigorós. Van ser dissenyats juntament amb Makea per al festival de 10é aniversari del periòdic digital elDiario.es. celebrat en la plaça de l’Ajuntament de València.

Habitatge unifamiliar a Rafelbunyol (València). El projecte, primer habitatge per a una parella jove, cerca fer una revisió contemporània de la tipologia de casa tradicional valenciana. El disseny busca aprofitar la llum natural a través d’espais a doble altura, i organitzar-se de manera clara i flexible.

Projecte en col·laboració amb Crux Arquitectos. Fotografies de Milena Villalba.

Reforma d’un espai en planta baixa per a una clínica de fisioteràpia i osteopatia a Énguera, València. El projecte es basa en una estructura flexible que divideix l’espai en quatre: sala d’espera, sala polivalent, consulta i serveis. D’elles pengen sis panells corredissos que modifiquen la configuració de l’espai permetent usos múltiples. Es trien els materials que aporten la textura, la calidesa i la llum òptimes per a desenvolupar la pràctica manual.

Projecte realitzat amb Crux Arquitectos.